tingle

Pronúncia: ˈtɪŋgəl
    noun
  1. coïssor.
  2. formigueig.
  3. [thrill] estremiment.
    4. intransitive verb
  4. tenir coïssor, tenir formigueig.
  5. [ears] fer zum-zum.
  6. [thrill] estremir-se (with de).
  7. to tingle with impatience vibrar d'impaciència.
  8. her cheeks tingled li coïen les galtes.
  9. my fingers are tingling to box his ears tinc moltes ganes de donar-li una plantofada, em moro de ganes d'escalfar-li les orelles.