Pronúncia: ˈtraɪfəl
-
noun
- [unimportant thing] bagatel·la, fotesa, galindaina.
- ten pounds, a mere trifle! deu lliures, una misèria!
- the merest trifle puts her out s'enfada per no res.
- it's trifle no és per tirar-s'ho a l'esquena, no és per prendre-s'ho a broma.
- to waste time on trifles entretenir-se en foteses, perdre el temps amb foteses.
- he worries about trifles s'amoïna per no res.
- any trifle can distract him el distreu el vol d'una mosca.
- you could have bought it for a trifle l'hauries pogut comprar per pocs diners.
- a trifle una mica, un xic.
- your coat is a trifle long el teu abric és un pèl llarg, l'abric et ve una mica llarg.
- it's a trifle difficult és un xic difícil.
- a trifle too much un gra massa.
- they were a trifle put out es van quedar un xic parats.
- he gave the beggar a trifle va donar quatre rals al captaire.
- give a trifle to the waiter dona una propina al cambrer.
- Cooking [postres fetes amb pa de pessic, licor, crema, fruita i nata]. transitive verb
- to trifle away malgastar, balafiar, dilapidar.
- to trifle one's (time \ money) away malgastar (el temps \ els diners). intransitive verb
- cançonejar, romancejar.
- fer broma (with amb).
- don't trifle with love no facis broma amb l'amor.
- he trifled with a pair of glasses s'entretenia amb unes ulleres.
- she was a girl not to be trifled with era una noia amb la qual no es podien fer bromes.
- to trifle with one's health jugar amb la salut.
- to trifle (with \ over) one's food menjar sense ganes.
- to trifle with someone (burlar-se \ riure's \ mofar-se) d'algú.
- to trifle with a girl's affections jugar amb els sentiments d'una noia.
[as adverb]