Pronúncia: ˈtwɪŋkəl
-
noun
- centelleig, guspireig, espurneig.
- in a twinkle en un girar els ulls, en un tancar (i obrir) d'ulls, en un batre els ulls.
- «Yes», she said with a twinkle «Sí» va dir amb malícia.
- a mischievous twinkle in her eyes una lluor de malícia als ulls. intransitive verb
- [of light] centellejar, guspirejar, espurnejar, titil·lar.
- [of eyes] brillar.
- [of feet] moure's ràpidament.
- her eyes twinkled with mischief li brillaven els ulls de malícia.