wit

Pronúncia: wɪt
    noun
  1. [intelligent humour] agudesa d’esperit, finor d’esperit, sal.
  2. enginy.
  3. [understanding] intel·ligència, enteniment, penetració.
  4. archaic [mind] esperit.
  5. [person] persona d’enginy, còmic.

    6. [idioms and phrases]
  6. mother wit, native wit sentit comú, seny.
  7. a battle of wits una baralla d’agudeses, una baralla d’acudits.
  8. to be at one’s wits’ end no saber a quin sant encomanar-se, no saber què fer.
  9. to be out of one’s wits, to have lost one’s wits haver perdut el seny, haver perdut la raó.
  10. to collect one’s wits concentrar-se.
  11. to frighten someone out of his wits fer posar a algú els cabells de punta.
  12. to (have \ keep) one’s wits about one conservar la sang freda, anar amb molt de compte.
  13. he hadn’t the wits to see that...… no va tenir prou seny per a veure que...….
  14. to live by one’s wits viure sense fer ni brot.
  15. the five wits archaic els cinc sentits.
  16. the Elizabethan wits els genis de l’època elisabetiana.
  17. to sharpen one’s wits espavilar-se.
  18. to use one’s wits tenir seny, obrar amb seny.