distinguir

Body
    v tr
  1. Hèr qu’ua persona o ua causa se diferéncie de ua auta o d’autes, que non s’i confone.
  2. Reconéisher, ua persona o causa, de ua auta o autes per bèth senhau o bèra caracteristica.
  3. Elevar peth dessús deth comun. Ex.: Era intelligéncia que lo distinguís.

  4. Català: 1. distingir, diferenciar; 2. distingir, discernir; 3. distingir, caracteritzar: La intel·ligència que el distingeix

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.