dur, -a

    adj m f
  1. Causa qu’aufrís grana resisténcia a èster raiat, penetrat, deformat o talhat; aspre, desagradiu o que non a suavitat. Ex.: Ei dur com eth diamant.
  2. Persona qu’ei fòrta, resistenta ath trabalh, fatiga o malurs; insensibla, severa o plan rigorosa.

    3. Català: 1. dur -a; aspre -a: És dur com el diamant; 2. dur -a, fort -a, resistent; insensible; sever -a


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.