ermitan, -a

Body
    nòm m f Persona que viu soleta en un lòc desèrt, en tot tier-se ara oracion, ara contemplacion e ara peniténcia.

    Català: ermità -ana, eremita, anacoreta


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.