ministre, -tra

Body
    nòm m f
  1. Membre deth govèrn qu’a era carga d’un ministèri.
  2. Pastor protestant. S’emplegue fòrça era forma populara menistre

  3. Català: 1. ministre -a, conseller -a; 2. ministre -a del culte, pastor -a


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.