nòble, -bla

Body
    adj m f
  1. Que per neishença o gràcia deth sobeiran, apertenh a ua classa sociau diferenta des simples ciutadans e que gaudís de preeminéncies ereditàries.
  2. Elevat, entre es auti, en dignitat, merit, distincion.
  3. Incapaç de sentiments baishi, plebeus. Ex.: A un còr nòble.
  4. Illustre. De conducta aunèsta e generosa.
  5. Se ditz der estil armonic, grèu e corrècte.
  6. Se ditz de metaus que superen a d’auti aur, plata, bères hustes... que se hèn a servir en objèctes de valor.

  7. Català: 1. noble; 2. noble, digne -a, distingit -ida; 3. noble, generós -osa: Té un cor noble; 4. il·lustre; honest -a; generós -osa; 5. noble, aristocràtic -a; 6. noble, selecte -a


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.