plancha

Body
    nòm f
  1. Esturment entà planchar era ròba que consistís en ua lamina de hèr en forma triangulara, fòrça lisa peth dejós, damb ua ansa entà agarrar-la.
  2. Lamina mès o mens gròssa de metau o de ua auta matèria.

  3. Català: 1. planxa; 2. planxa, placa, xapa


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.