rosigar

    v tr
  1. Accion de minjar un bocin, a bocins, a petites mossegades. Ex.: Eth can rosigue eth uas.
  2. Calar-se en interior d’ua causa en tot gastar-la lentament. Ex.: Er aiguafòrt rosigue eth hèr.
  3. En sens figurat accion de patir. Ex.: Era gelosia lo rosigue.

    4. Català: 1. rosegar: El gos rosega un os; 2. rosegar, corroir: L’aiguafort rosega el ferro; 3. rosegar, corroir: La gelosia el corroeix


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.