trobador, -airitz

Body
    nòm m f Persona que, ena edat mejana, compausaue òbres poètiques e musicaus destinades a èster recitades e cantades pes joglars.

    Català: trobador -a

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.