Per què els diccionaris són tan importants per als catalans a l’exterior?

Ho vam explicar en una entrevista que ens va fer en Quim Miró per a Exterior.cat.

Reproduïm aquí l’article sencer publicat a Exterior.cat:

Els diccionaris catalans que connecten amb la diàspora: una eina per no perdre les paraules de casa

Després de més de vint-i-cinc anys treballant a Enciclopèdia Catalana, la filòloga Núria Bort (Barcelona, 1967) ha vist evolucionar el món de la lexicografia des de les grans obres en paper fins als portals digitals consultables des de qualsevol racó del planeta. Actualment, és la directora editorial dels diccionaris d’Enciclopèdia Catalana i també coordina les tasques de correcció.

Bort recorda que el primer diccionari bilingüe publicat per Enciclopèdia Catalana va ser un francès-català / català-francès, aparegut el 1979. Aquella obra va marcar l’inici d’una col·lecció que amb el temps s’ha convertit en una de les més importants en català. “Va ser el primer diccionari bilingüe, però també el primer diccionari d’Enciclopèdia Catalana”, explica a Exterior.cat. Des d’aleshores, l’editorial ha publicat prop d’un centenar de diccionaris, dels quals 28 corresponen a grans obres bilingües que connecten el català amb 18 llengües diferents.

Enciclopèdia Catalana ha publicat prop d’un centenar de diccionaris, dels quals 28 corresponen a grans obres bilingües que connecten el català amb 18 llengües diferents

La col·lecció inclou idiomes pròxims com el castellà, el francès, l’anglès, l’alemany o l’italià, però també altres de més llunyans, com el rus, el xinès, el danès, el suec, el finès o fins i tot llengües clàssiques com el grec antic, el llatí i el sànscrit. L’última incorporació significativa ha estat el diccionari de grec clàssic, que recentment ha tingut una segona edició. Paral·lelament, Enciclopèdia treballa en una nova edició del diccionari japonès-català elaborat pel reconegut catalanòfil japonès Ko Tazawa, que va deixar l’obra pràcticament acabada abans de morir.

Una eina per als catalans del món

“Les eines lingüístiques poden tenir un paper especialment rellevant entre les comunitats catalanes establertes a l’estranger”, assegura Bort. Viure lluny del país sovint comporta una exposició constant a altres llengües i, amb el temps, això pot generar interferències o dubtes lingüístics. “La llengua pròpia no es perd, però sí que es pot perdre vocabulari o agilitat”, apunta.

Per aquest motiu, defensa que portals com Diccionari.cat poden ajudar les famílies catalanes que “volen mantenir el contacte amb la llengua i transmetre-la als fills o a les parelles del país on es troben ara”. També considera que els diccionaris en paper tenen una funció, no només pràctica sinó també simbòlica, important als casals catalans, escoles o centres culturals de l’exterior.

“Veure físicament un diccionari català, o un diccionari bilingüe amb la llengua del país, dona una presència identitària i cultural important”, assegura. “I els diccionaris bilingües també ajuden a enriquir el coneixement de la llengua del país on viuen ara aquests catalans perquè els permeten arribar a l’altra llengua a partir de la pròpia, el català», afegeix.

Del paper a la pantalla

Una de les grans transformacions que ha viscut la lexicografia catalana ha estat la digitalització. En aquest sentit, Bort destaca la importància de Diccionari.cat, el portal gratuït i d’accés lliure d’Enciclopèdia Catalana que, tot i que té un nom en singular, actualment ofereix accés, no a un, sinó a 15 diccionaris en línia, 11 dels quals bilingües.

“La consulta en línia permet accedir als continguts des de qualsevol lloc i des de qualsevol dispositiu”, assenyala. Aquesta universalització de l’accés ha fet innecessàries moltes de les aplicacions mòbils que es van desenvolupar fa una dècada i mitja, quan la connexió permanent a internet encara no estava tan estesa.

“Veure físicament un diccionari català al costat de la llengua del país dona una presència identitària i cultural important”, assegura

“La consulta en línia permet accedir als continguts des de qualsevol lloc i des de qualsevol dispositiu”, assenyala. Aquesta universalització de l’accés ha fet innecessàries moltes de les aplicacions mòbils que es van desenvolupar fa una dècada, quan la connexió permanent a internet encara no estava tan estesa.

Malgrat l’avenç de les eines digitals, Bort no creu que el paper estigui condemnat a desaparèixer. “Les edicions impreses continuen tenint una presència destacada, especialment en l’àmbit escolar. Les escoles i moltes famílies continuen comprant diccionaris perquè els infants hi treballin”, destaca. A més, hi ha obres especialitzades, com els diccionaris de grec i de llatí, que mantenen una demanda estable entre estudiants i docents.

Els reptes de traduir llengües molt diferents

Treballar amb llengües tan diverses planteja desafiaments constants. Bort explica que “els problemes lexicogràfics no provenen només de les diferències d’alfabet o d’escriptura, sinó també de les estructures gramaticals”. Posa com a exemple el japonès, una llengua que no expressa el plural de la mateixa manera que les llengües europees. “Aquestes diferències obliguen els lexicògrafs a complementar les equivalències amb exemples contextualitzats que ajudin els usuaris a entendre els matisos”, diu.

“Els exemples d’ús són una peça fonamental dels diccionaris bilingües moderns, ja que permeten veure com funcionen realment les paraules dins la llengua”, destaca Bort

Així, Bort considera que “els exemples d’ús són una peça fonamental dels diccionaris bilingües moderns, ja que permeten veure com funcionen realment les paraules dins la llengua”. L’aparició de traductors automàtics i sistemes d’intel·ligència artificial ha obert un nou debat sobre el futur dels diccionaris. Lluny de veure aquestes tecnologies com una amenaça, Bort les considera “eines útils, però amb limitacions”.

La responsable dels diccionaris d’Enciclopèdia Catalana reconeix que “les traduccions automàtiques poden resoldre moltes necessitats quotidianes i permeten entendre ràpidament textos o conceptes”. Tanmateix, adverteix que “sovint treballen a partir de llengües intermediàries i no sempre ofereixen la precisió ni els matisos que requereix una bona traducció”. Per això, assenyala que “si vols sortir del pas, funcionen molt bé. Però si vols filar prim, entendre bé una llengua i arribar exactament al significat que busques, el diccionari continua sent una eina més reflexiva i més precisa”, afirma.

“El català necessita instruments sòlids per garantir la seva vitalitat tant dins com fora del país”, rebla

Per a Bort, el valor afegit dels diccionaris és precisament aquest rigor. Darrere de cada entrada hi ha el treball de professionals que han analitzat les llengües amb profunditat i han buscat les equivalències més adequades.

En un moment en què les eines digitals ofereixen respostes instantànies, la responsable dels diccionaris d’Enciclopèdia Catalana reivindica “la importància de continuar disposant de recursos elaborats amb criteri lingüístic”. Una aposta que, segons defensa, és “especialment necessària per a una llengua com el català, que necessita instruments sòlids per garantir la seva vitalitat tant dins com fora del país”.

“Que tothom, i també els catalans a l’estranger (i els seus fills!), tinguin a l’abast i de manera quotidiana literatura, música, cinema, jocs… i també diccionaris i obres enciclopèdiques i de divulgació científica en català és indispensable per enfortir l’ús de la nostra llengua”, assegura Bort. En aquest sentit, recorda que Diccionari.cat té dos portals germans, en obert i gratuïts: Enciclopèdia.cat, que recull més d’una trentena de grans obres de referència d’història, art, economia, política, geografia, natura… des d’una perspectiva catalana i universal, i Divulcat, un projecte de divulgació científica en català escrita per la comunitat científica del país.