Vés al contingut
verb transitiu
-
[sostener]
aguantar,
suportar.
Las columnas que aguantan el arco, les columnes que aguanten l'arc.
-
[una tempestad]
aguantar,
capejar.
-
[tolerar]
tolerar,
suportar.
No aguanto su insolencia, no tolero la seva insolència.
-
[sufrir]
endurar,
aguantar.
-
[esperar]
esperar-se pron,
esperar.
No puedo aguantar más tiempo, no em puc esperar més estona.
-
aguantar la broma
prendre-s'ho bé.
-
aguantar mecha
aguantar-se.
-
yo no lo aguanto
[una persona]
no el puc pair (o suportar).
-
yo no lo aguanto
[una cosa]
no ho suporto més,
no puc més.
verb intransitiu
-
aguantar,
resistir.
Los manifestantes aguantaron todo el día, els manifestants aguantaren tot el dia.
-
aguantarse a duras penas
aguantar-se amb prou feines (o amb penes i treballs),
aquí caic, aquí m'aixeco.
-
aguantarse tieso
aguantar-se ferm.
-
¡que se aguante!
familiarment
pitjor per a ell!