Vés al contingut
masculí
-
[fluido]
aire.
Aire húmedo, seco, saturado, aire humit, sec, saturat.
-
plural
aire sing.
El avión vuela por los aires, l'avió vola per l'aire.
-
aire,
vent.
Hace mucho aire, fa molt d'aire.
-
aire,
vent.
Dar aire con un fuelle, fer aire amb una manxa.
-
[aspecto]
aire,
semblant,
posat.
Miraba con aire distraído, mirava amb aire distret.
-
música
aire,
moviment.
-
música [canción]
aire.
Aires montañeses, aires muntanyencs.
-
figuradament [garbo]
aire.
-
[del caballo]
pas.
-
americanisme
ballet,
dansa f [folklòrica].
-
americanisme zoologia [Solenodon paradoxus]
[mena de] teixó.
-
aire acondicionado
aire condicionat.
-
aire colado
[viento]
celistre,
aire acanalat.
-
aire comprimido
aire comprimit.
-
aire de suficiencia
figuradament
aires de suficiència.
-
al aire
enlaire,
en l'aire.
Disparar al aire, disparar enlaire (o en l'aire).
-
al aire libre
a ple aire,
a l'aire lliure.
Pasamos la noche al aire libre, vam passar la nit a ple aire.
-
azotar el aire
figuradament
donar cops a l'aire.
-
cambiar (o mudar) de aires
canviar d'aires.
-
cambiar (o mudarse) el aire
girar-se la truita,
bufar nous vents.
-
cogerlas (o matarlas) en el aire
familiarment [ser muy listo]
agafar-ho (o copsar-ho) al vol.
-
con un pie en el aire
[un negocio]
en suspens,
en l'aire.
-
dar aire
[abanicar]
fer vent (o aire).
-
dar aire
figuradament [dinero]
dissipar,
menjar-se.
-
darle a alguien el aire de cierta cosa
[sospecharla]
fer a algú l'efecte (o mala espina).
-
darse aire
poc freqüent [apresurarse]
donar-se aire,
donar-se ànsia (o pressa).
-
darse aires de
[presumir]
fer gala (o ostentanció, o ufana, o bocades) de.
-
darse un aire a
[parecerse]
tenir un aire (o un tirat) amb.
-
de buen aire
de grat,
de bon grat,
de bona gana,
per grat.
-
dejar en el aire
figuradament
deixar en suspens (o sense resoldre, o pendent).
-
de mal aire
a desgrat,
de mala gana,
a contracor.
-
echar al aire
[una parte del cuerpo]
anar amb [una part del cos] a la fresca.
-
echar (o lanzar, o tirar) al aire
tirar enlaire (o en l'aire).
-
en el aire
en suspens,
sense resoldre.
-
estar en el aire
[radio, televisión]
estar en antena.
-
exponer al aire
exposar a l'aire.
-
hacer aire
fer vent (o aire).
-
herir el aire
fendre l'aire.
-
lleno de aire
[vanidoso]
ple de fums,
bufat,
inflat.
-
lleno de aire
[superficial]
buit,
lleuger,
superficial.
-
llevarle a alguien el aire
seguir la veta a algú.
-
mantenerse (o sustentarse) de aire
[vivir con poco]
viure de l'aire del cel.
-
mudarse el aire
figuradament i poc freqüent [cambiar la suerte]
girar-se la truita.
-
¿qué aires le traen por aquí?
quin vent us (o et) porta per ací?
-
quedar (o quedarse) en el aire
figuradament [una pregunta]
restar en suspens,
restar pendent.
-
ser aire
figuradament
ésser un buf.
-
tener aires de...
tenir aires de...
-
tomar el aire
[pasearse]
escampar la boira.
-
vivir del aire
figuradament [vivir con poco]
viure de l'aire del cel.