Vés al contingut
verb intransitiu
-
[meter jaleo]
esvalotar,
fer tabola (o barrila).
-
[meter escándalo]
armar escàndol,
fer mullader.
-
[levantar vocerío]
esvalotar,
moure esvalot (o soroll),
fer renou.
verb transitiu
-
[amotinar]
avalotar,
arremorar,
amotinar.
-
[causar excitación]
esvalotar,
excitar.
-
esbarriar,
desordenar.
Alguien ha tocado mis cosas y lo ha alborotado todo, algú ha tocat les meves coses i ho ha esbarriat tot.
-
[cascabelear]
fer somiar truites.
-
alborotar el gallinero (o el cotarro)
esvalotar (o esverar) el galliner.
verb pronominal
-
[amotinarse]
avalotar-se,
arremorar-se.
-
[excitarse]
esvalotar-se.
Los niños se alborotan, els nens s'esvaloten.
-
[el mar]
esvalotar-se.
-
[hacerse ilusiones]
il·lusionar-se,
somiar truites.