alborotar

    verb intransitiu
  1. [meter jaleo] esvalotar, fer tabola (o barrila).
  2. [meter escándalo] armar escàndol, fer mullader.
  3. [levantar vocerío] esvalotar, moure esvalot (o soroll), fer renou.
  4. verb transitiu
  5. [amotinar] avalotar, arremorar, amotinar.
  6. [causar excitación] esvalotar, excitar.
  7. esbarriar, desordenar. Alguien ha tocado mis cosas y lo ha alborotado todo, algú ha tocat les meves coses i ho ha esbarriat tot.
  8. [cascabelear] fer somiar truites.
  9. alborotar el gallinero (o el cotarro) esvalotar (o esverar) el galliner.
  10. verb pronominal
  11. [amotinarse] avalotar-se, arremorar-se.
  12. [excitarse] esvalotar-se. Los niños se alborotan, els nens s'esvaloten.
  13. [el mar] esvalotar-se.
  14. [hacerse ilusiones] il·lusionar-se, somiar truites.