Vés al contingut
verb transitiu
-
alçar,
aixecar.
Alzar el cuello del abrigo, alçar el coll de l'abric.
-
[una pared, la voz]
alçar,
aixecar.
-
[quitar]
llevar,
prendre.
-
[un plano]
alçar,
aixecar.
-
[la caza]
alçar,
aixecar.
-
figuradament [sublevar]
alçar,
aixecar.
-
figuradament [un castigo, el embargo, etc]
aixecar,
alçar.
-
agricultura [las cosechas]
recollir,
carregar.
-
agricultura [arar]
rompre,
trencar.
-
[la mesa]
desparar.
-
[la cama]
desplegar,
desfer.
-
[apartar]
llevar.
-
[la hostia]
alçar,
alçar Déu.
-
arts gràfiques
alçar.
-
¡alza!
alça!
-
alzar con una cosa
quedar-se una cosa,
afanar una cosa.
verb intransitiu
-
[juego de cartas]
tallar.
verb pronominal
-
[levantarse]
alçar-se,
aixecar-se.
Alzarse de puntillas, alçar-se de puntetes.
-
[de la silla]
posar-se dret.
-
[sobresalir]
alçar-se.
Al final del paseo se alza un arco de triunfo, al capdavall del passeig s'alça un arc de triomf.
-
[el día]
aixecar-se,
asserenar-se.
-
dret
apel·lar intr,
recórrer intr.
-
[en el juego]
aixecar-se.
-
figuradament
alçar-se,
aixecar-se.
El ejército se ha alzado contra el gobierno, l'exèrcit s'ha alçat contra el govern.
-
economia [quebrar fraudulentamente]
aixecar-se,
alçar-se.
-
americanisme [un animal]
tornar-se salvatge,
fugir intr.
-
americanisme [una persona]
fugir.
-
alzarse con algo
apoderar-se d'alguna cosa,
quedar-se alguna cosa.