argüir

    [Se conjuga como: huir] verb transitiu
  1. [deducir] argüir. Argüir una verdad de otra, argüir una veritat d'una altra.
  2. [probar] argüir, ésser indici de.
  3. [alegar] adduir. Arguye motivos muy claros, addueix motius molt clars.
  4. [contestar] replicar.
    5. verb intransitiu
  5. [poner argumentos] argüir.
  6. argüir con hechos, con razones demostrar amb fets, amb raons.