arreglar

    verb transitiu
  1. [someter a una regla] arreglar.
  2. [ordenar] arranjar, arreglar, agençar. Arreglar la casa, arranjar la casa.
  3. [reparar] arreglar, adobar, reparar.
  4. [acicalar] empolainar, abillar, endreçar.
  5. [acordar] acordar, convenir, decidir. Estoy conforme con lo que vosotros arregléis, estic conforme amb el que vosaltres acordeu.
  6. [un asunto] arranjar, manegar.
  7. [poner bien] adobar. Este caldo te arreglará el estómago, aquest brou t'adobarà l'estómac.
  8. [corregir] esmenar, corregir.
  9. [condimentar] condimentar, adobar, amanir, agibellar. Arreglar la ensalada con aceite y vinagre, condimentar l'amanida amb oli i vinagre.
  10. ¡ya te arreglaré! ja t'arranjaré, jo!
  11. verb pronominal
  12. [apañarse] arreglar-se, arranjar-se. Ya son mayores para arreglarse solos, ja són prou grans per a arreglar-se sols.
  13. [resolver] resoldre tr, solucionar tr, sortir-se'n. Si se arreglan mis asuntos, me compraré un coche, si es resolen els meus afers em compraré un cotxe.
  14. [el tiempo] asserenar-se, aixecar-se, assentar-se.
  15. [avenirse] avenir-se, entendre's. Los dos hermanos se arreglan muy bien, els dos germans s'avenen molt.
  16. [ponerse de acuerdo] acordar-se, avenir-se.
  17. [entablar relaciones amorosas] decidir-se [a festejar].
  18. [tener un lío] entendre's.
  19. [asearse] rentar-se, fer la toaleta.
  20. [acicalarse] arreglar-se, empolainar-se, compondre's.
  21. arreglárselas arranjar-s'ho, compondre-s'ho (o compondre-se-les), apanyar-s'ho.
  22. arreglarse por las buenas resoldre-ho a les bones.
  23. saber arreglárselas saber compondre-se-les, saber arranjar-s'ho.