asentar

    [Se conjuga como: apretar] verb transitiu
  1. [sentar] asseure.
  2. [en un cargo] col·locar.
  3. [fijar] fixar, assegurar. La lluvia ha asentado el polvo, la pluja ha fixat la pols.
  4. [sobre una base] assentar.
  5. [una población] fundar.
  6. [un campamento] instal·lar, fixar, situar, parar.
  7. [planchando, apisonando] aplanar, allisar.
  8. poc freqüent [una navaja] esmolar.
  9. [una bofetada] clavar, donar.
  10. [anotar] assentar, apuntar, anotar.
  11. assegurar, donar com a cert.
  12. figuradament [las bases] establir.
  13. poc freqüent [un acuerdo] establir, fer.
  14. dret [al demandante] compensar, indemnitzar [amb béns del demandat].
    15. verb intransitiu
  15. tenir estabilitat, no ballar. Esta mesa no asienta, aquesta taula balla (o no té estabilitat).
  16. [sentar bien] assentar-se pron bé, posar-se pron bé.
    17. verb pronominal
  17. [en un cargo] pujar intr. Se asentó en el trono, pujà al tron.
  18. [el polvo] fixar-se, dipositar-se.
  19. [un pájaro] posar intr, parar-se.
  20. [un líquido] posar-se, assentar-se, assolar-se.
  21. [indigestarse] assentar-se malament.
  22. [una construcción] assentar-se.
  23. [colonizar] assentar-se, establir-se.
  24. ésser situat -ada. El pueblo se asienta en la falda de la colina, el poble és situat a la falda del turó.