atragantar

    verb intransitiu
  1. fer ennuegar. Comer deprisa atraganta, menjar de pressa fa ennuegar.
    2. verb transitiu
  2. empassar-se pron amb dificultat.
    3. verb pronominal
  3. ennuegar-se, engargussar-se, escanyussar-se.
  4. figuradament entravessar-se. Este chico se me ha atragantado, aquest noi se m'ha entravessat.
  5. figuradament [cortarse hablando] ennuegar-se. Me atragantaba de la emoción, m'ennuegava de l'emoció.