-
verb intransitiu
- callar.
- al buen callar llaman Sancho el silenci és or.
- ¡calla! (o ¡calle!) [exclamación] calla! ¡Calla... si tengo que ir al médico!, calla... si haig d'anar a cal metge!
- hacer callar [a alguien] fer callar.
- quien calla otorga qui calla consent. verb transitiu
- [no decir] callar. Callar una verdad, callar una veritat. verb pronominal
- callar intr. ¡Cállense!, calleu!