colar

    [Se conjuga como: acordar] verb transitiu
  1. [un beneficio eclesiástico] conferir, col·lar ant.
  2. [filtrar] colar.
  3. [hacer la colada] bugadejar intr, passar (o fer) bugada.
  4. familiarment fer passar. Trataba de colar un billete falso, tractava de fer passar un bitllet fals.
  5. familiarment [hacer creer] fer empassar. Es demasiado listo para que le cueles esta historia, és massa llest perquè li facis empassar aquesta història.
    6. verb intransitiu familiarment
  6. [pasar] passar. La mentira era demasiado burda para colar, la mentida era massa matussera per a passar.
  7. poc freqüent [beber vino] traguejar, mamar, xumar.
    8. verb pronominal
  8. familiarment colar-se, esquitllar-se. En la fiesta se colaron veinte personas, a la festa es van colar vint persones.
  9. [por un paso estrecho] esmunyir-se. Nos colamos por la espesura de la maleza, ens vam esmunyir per l'espessor de la brolla.
  10. [en una cola] colar-se, passar davant.
  11. figuradament i familiarment [equivocarse] vessar-la. Se ha colado en un problema, l'ha vessada en un problema.
  12. figuradament i familiarment [meter la pata] ficar els peus a la galleda, ficar la pota, fer una planxa.
  13. colarse por alguien familiarment tornar-se boig per algú, tenir un deliri per algú.