constituir

    [Se conjuga como: huir] verb transitiu
  1. [formar] constituir. Constituir una familia, constituir una família.
  2. [ser] constituir. Esta acción constituye un crimen, aquesta acció constitueix un crim.
  3. [erigir] constituir. Su sobrino ha sido constituido heredero universal, el seu nebot ha estat constituït hereu universal.
  4. [una dote, renta, etc] constituir.
  5. [en un apuro, en impedimento, etc] ficar.
  6. [disponer, mandar] disposar.
    7. verb pronominal
  7. [personarse] presentar-se.
  8. [erigirse] erigir-se. Constituirse en juez de una cuestión, erigir-se en jutge d'una qüestió.
  9. constituirse en (o por) erigir-se en.