contentar

    verb transitiu
  1. acontentar.
  2. economia [letras] endossar.
  3. ser de buen (o mal) contentar ésser de bon (o mal) acontentar.
    4. verb pronominal
  4. acontentar-se. Contentarse con poca cosa, acontentar-se amb poca cosa.
  5. [desenfadarse] reconciliar-se, desenfadar-se.