deber2

    verb transitiu
  1. haver de, deure ant reg. Hoy debe venir aquí, avui ha de venir aquí.
  2. deure. Aún me debe el dinero que le presté, encara em deu els diners que li vaig deixar. Te debo la vida, et dec la vida.
  3. deber de [probabilidad] deure. Debe de ser muy feliz, deu ésser molt feliç.
  4. quien debe y paga no debe nada qui paga tot el que deu fa cabal per a son hereu.
    5. verb pronominal
  5. abans que res és, tenir obligació primer amb. Me debo a mis hijos, abans que res són els meus fills (o tinc obligació primer amb els meus fills.
  6. ésser degut. La derrota se debe a su cobardía, la derrota és deguda a la seva covardia.
  7. lo que se debe el (o allò) que és degut. Exijo lo que se me debe, exigeixo allò (o el) que m'és degut.



    8. Vegeu també:
    deber1