descolgar

    [Se conjuga como: acordar] verb transitiu
  1. despenjar. Descolgar una lámpara, despenjar un llum.
  2. [un balcón, una iglesia] desguarnir.
  3. verb pronominal
  4. despenjar-se.
  5. [bajar escurriéndose] esguimbar-se, rossolar intr. Descolgarse por un terraplén, esguimbar-se per un marge.
  6. [bajar rápidamente] davallar intr rabent. Los esquiadores se descolgaban por las pistas, els esquiadors davallaven rabents per les pistes.
  7. figuradament i familiarment [destaparse] despenjar-se. Se ha descolgado con una gran novedad, s'ha despenjat amb una gran novetat.
  8. figuradament i familiarment [dejarse caer, presentarse] despenjar-se, deixar-se caure. Se descuelga por aquí de cuando en cuando, es despenja per aquí de tant en tant.