-
verb transitiu
- desconjuntar.
- medicina [un hueso] desconjuntar, dislocar, luxar.
- [rendir] rendir, cansar, rebentar.
- poc freqüent [molestar] enfastidir, enfastijar.
- figuradament [deformar] tergiversar, deformar. verb pronominal
- medicina desconjuntar-se, dislocar-se, luxar-se. Descoyuntarse un hueso del brazo, dislocar-se un os del braç.
- figuradament [de risa] rebentar-se, partir-se, cargolar-se.