descoyuntar

    verb transitiu
  1. desconjuntar.
  2. medicina [un hueso] desconjuntar, dislocar, luxar.
  3. [rendir] rendir, cansar, rebentar.
  4. poc freqüent [molestar] enfastidir, enfastijar.
  5. figuradament [deformar] tergiversar, deformar.
  6. verb pronominal
  7. medicina desconjuntar-se, dislocar-se, luxar-se. Descoyuntarse un hueso del brazo, dislocar-se un os del braç.
  8. figuradament [de risa] rebentar-se, partir-se, cargolar-se.