femení [suceso] desgràcia. [suerte adversa] desgràcia, dissort, mala sort. [pérdida de favor] desgràcia, desfavor m [o f]. [torpeza] poca traça, malaptesa, matusseria. caer en desgracia caure en desgràcia. desgracia personal [víctima humana] desgràcia personal. En el accidente no ha habido desgracias personales, en l'accident no hi ha hagut desgràcies personals. las desgracias nunca vienen solas una desgràcia no ve mai sola. para mayor desgracia i per més desgràcia. por desgracia per desgràcia, malauradament.