desmedrar

    verb transitiu
  1. poc freqüent [estropear] espatllar, deteriorar, fer malbé.
    2. verb intransitiu
  2. [desmedrarse] decandir-se pron, candir-se pron, neulir-se pron.
  3. [decaer] decaure, perdre, anar de caiguda. Sus negocios han desmedrado mucho, els seus negocis han decaigut molt.
    4. verb pronominal
  4. decandir-se, candir-se, neulir-se.
  5. [una planta, un fruto] rebordonir-se, rebordeir-se.