Vés al contingut
verb transitiu
-
[terminar]
despatxar,
enllestir.
-
despatxar.
Despachar un documento oficial, despatxar un document oficial.
-
[enviar]
despatxar,
trametre.
-
despatxar.
Despacha a esta señora, despatxa aquesta senyora.
-
figuradament
despatxar,
engegar.
Despachó a su prometido, va despatxar el seu promès.
-
familiarment
enllestir.
El profesor despachó su lección en diez minutos, el professor va enllestir la seva lliçó en deu minuts.
-
familiarment [matar]
despatxar,
pelar.
verb intransitiu
-
[darse prisa]
afanyar-se pron.
-
familiarment [hablar]
xerrar.
¡Despacha de una vez!, xerra d'una vegada!
verb pronominal
-
[desembarazarse]
desempallegar-se.
-
[terminar]
enllestir tr.
En cuanto me despache de lo que estoy haciendo iré contigo, tan aviat com enllesteixi el que faig vindré amb tu.
-
[hablar sin contención]
buidar el pap.