-
verb transitiu
- despistar, desorientar, desconcertar. Los ladrones han conseguido despistar a la policía, els lladres han aconseguit de despistar la policia.
- figuradament despistar, desorientar, desconcertar. Una pregunta hecha para despistar, una pregunta feta per despistar. verb pronominal
- [extraviarse] despistar-se, perdre's.
- figuradament despistar-se, desorientar-se, desconcertar-se. Se despistó con su respuesta, es despistà amb la seva resposta.