despistar

    verb transitiu
  1. despistar, desorientar, desconcertar. Los ladrones han conseguido despistar a la policía, els lladres han aconseguit de despistar la policia.
  2. figuradament despistar, desorientar, desconcertar. Una pregunta hecha para despistar, una pregunta feta per despistar.
  3. verb pronominal
  4. [extraviarse] despistar-se, perdre's.
  5. figuradament despistar-se, desorientar-se, desconcertar-se. Se despistó con su respuesta, es despistà amb la seva resposta.