desvanecer

    [Se conjuga como: envejecer] verb transitiu
  1. esvair, dissipar.
  2. [colores] atenuar, degradar, esmorteir.
  3. figuradament [sospechas, dudas] esvair, dissipar.
  4. figuradament i poc freqüent [envanecer] envanir.
    5. verb pronominal
  5. [disiparse] esvair-se, dissipar-se, esvanir-se.
  6. [desmayarse] esvanir-se, acubar-se, esvair-se, desmaiar-se.
  7. [colores] empal·lidir intr, esblaimar-se, esblanqueir-se.
  8. figuradament esborrar-se, esvair-se. Sus recuerdos se desvanecen, els seus records s'esborren.
  9. figuradament i poc freqüent [envanecerse] envanir-se, inflar-se.