Vés al contingut
verb transitiu
-
[arrojar]
llançar,
tirar.
Eché una rosa a su balcón, vaig llançar una rosa al seu balcó.
-
[una carta]
tirar.
-
[una pelota]
tirar,
llançar.
-
[verter]
abocar.
-
[despedir]
treure.
La locomotora echa humo, la locomotora treu fum.
-
[olor]
fer.
Esta planta echa mal olor, aquesta planta fa mala olor.
-
[producir]
treure.
Los árboles ya han echado hojas, els arbres ja han tret fulla.
-
posar.
Echar barriga, posar panxa.
-
gastar.
Echar mal genio, gastar mal geni.
-
[expulsar]
treure,
gitar,
expulsar.
Lo han echado del hotel, l'han tret de l'hotel.
-
[despedir]
acomiadar,
despatxar.
-
[ahuyentar]
treure,
foragitar.
-
[enviar]
enviar.
Echar a presidio, enviar a presidi.
-
[decir]
dir,
fer.
Echar un discurso, fer un discurs.
-
clavar.
Me ha echado un rapapolvo, m'ha clavat un arrambatge.
-
[el cerrojo]
passar.
-
tancar amb.
Echar la llave, tancar amb clau.
-
[inclinar, dirigir]
tirar.
Echar la cabeza atrás, tirar el cap enrere.
-
familiarment [dar, hacer]
fer.
Esta noche echan una película francesa, aquest vespre fan una pel·lícula francesa.
-
[apostar]
apostar.
Ha echado veinte euros a la lotería, ha apostat vint euros la loteria.
-
[asignar]
posar.
Hoy nos han echado muchos deberes en el colegio, avui ens han posat molts deures al col·legi.
-
familiarment [atribuir]
fer.
¿Qué edad le echas a esta chica?, quants anys li fas en aquesta noia?
-
[aplicar]
posar,
fer.
Echar media suela a un zapato, posar mitja sola a una sabata.
-
[un sueño]
fer.
-
[un vistazo]
donar.
-
[juegos]
jugar,
fer.
Echar una partida de ajedrez, fer una partida d'escacs.
verb intransitiu
-
[invertir, poner]
estar,
tardar.
Yo echo dos horas en ir de aquí a Zaragoza, jo estic dues hores per a anar d'ací a Saragossa.
-
[dirigirse]
tirar.
Cuando estés en el molino, echa por la izquierda, quan siguis al molí, tira a l'esquerra.
-
[apostar]
jugar.
Yo no echo nunca a la lotería, jo no jugo mai a la loteria.
-
echar a
posar-se a,
arrencar a.
Echar a correr, arrencar a córrer.
-
echar abajo
[derribar]
enderrocar,
tirar a terra,
fer caure.
-
echar abajo
[hacer fracasar]
capgirar,
desbaratar,
tirar per terra.
Esto echa abajo mis planes, això desbarata els meus plans.
-
echar abajo
[un avión]
abatre,
fer caure.
-
echar abajo
[rechazar]
refusar,
declinar.
-
echar abajo
[un gobierno]
fer caure,
tombar.
-
echar a perder
[estropear]
fer malbé,
malmetre,
esguerrar.
-
echar de beber
donar beure.
-
echar de comer
donar menjar.
-
echar de menos
[una cosa]
trobar a faltar.
-
echar de menos
[a una persona]
trobar a faltar,
enyorar.
Si se marcha lo echaré de menos, si se'n va el trobaré a faltar.
-
echar de ver
[percatarse]
parar esment.
-
echarla de
figuradament i familiarment
presumir de.
-
echarlo todo a rodar
figuradament i familiarment
engegar-ho (o enviar-ho) tot a rodar.
verb pronominal
-
[abalanzarse]
llançar-se,
saltar intr.
El perro se echó sobre el ladrón, el gos es va llançar sobre el lladre.
-
[doblarse, inclinarse]
fer-se.
Échate hacia atrás, fes-te enrere.
-
[acostarse, tumbarse]
estirar-se,
ajeure's.
-
marina, marítim [el viento]
caure intr,
encalmar-se.
-
[con infinitivo]
posar-se.
Echarse a dormir, posar-se a dormir.
-
esclafir intr,
posar-se.
Echarse a reír, a llorar, esclafir a riure, a plorar.
-
familiarment [empezar a tener algo]
tenir tr.
Ya sé que te has echado novia, ja sé que tens xicota.
-
[dedicarse]
posar-se.
Se echó a pedir limosna, es va posar a demanar almoina.
-
[aves]
covar intr.
-
figuradament i poc freqüent
lliurar-se,
donar-se.
Echarse a la bebida, lliurar-se a la beguda.
-
echarse a perder
fer-se malbé,
malmetre's.
-
echarse atrás (o para atrás)
figuradament i familiarment [desdecirse]
fer-se endarrere (o enrere).
-
echarse encima
figuradament i familiarment [llegar]
caure al damunt,
ploure.
Se nos echan encima muchos gastos, ens cauen al damunt moltes despeses.
-
echarse encima
figuradament i familiarment [de alguien]
clavar un arrambatge.
-
echarse fuera
figuradament i familiarment
defugir.
-
echarse fuera
figuradament i familiarment
desentendre's.
-
echárselas de
figuradament i familiarment
presumir de,
vanar-se de,
prear-se de.
Se las echaba de muy hábil, es preava d'ésser molt hàbil.