-
verb transitiu
- [mover] empènyer.
- [letrero en una puerta] empenyeu.
- [atropellar] empentar.
- figuradament [expulsar] foragitar, expulsar.
- figuradament [incitar] empènyer. Lo empujan las circunstancias, l'empenyen les circumstàncies. verb intransitiu
- batallar, escarrassar-se pron, bellugar-se i> pron. Ha tenido que empujar mucho para obtener la ocupación, ha hagut de batallar molt per a obtenir l'ocupació.