encajar

    verb transitiu
  1. [ajustar] encaixar.
  2. figuradament encaixar. Encajar bien una desgracia, un golpe, encaixar bé una desgràcia, un cop.
  3. figuradament i familiarment encolomar, endossar. Intentó encajarle un billete falso, va intentar d'encolomar-li un bitllet fals.
  4. figuradament i familiarment engegar. Le encajó un buen sermón, li va engegar un bon sermó.
  5. figuradament i familiarment ventar, clavar, endinyar. Le encajó un puñetazo, li va ventar un cop de puny.
    6. verb intransitiu
  6. encaixar. Esta pieza no encaja bien, aquesta peça no encaixa bé.
  7. figuradament adir-se pron, escaure. Este abrigo no encaja nada con estos zapatos, aquest abric no s'adiu gens amb aquestes sabates.
  8. figuradament [ser oportuno] encaixar. Siempre dices cosas que no encajan, sempre dius coses que no encaixen.
  9. figuradament [coincidir] lligar, concordar, coincidir. Lo que dice ella no encaja con lo que dijo su marido, el que diu ella no lliga amb el que va dir el seu marit.
  10. figuradament [adaptarse] adaptar-se pron. Encajar bien en un papel, adaptar-se bé a un paper.
    11. verb pronominal
  11. [introducirse] ficar-se, introduir-se.
  12. encallar-se, entrapar-se. Se encajó entre dos árboles, s'encallà entre dos arbres.
  13. posar-se. Encajarse un abrigo, posar-se un abric.
  14. figuradament, familiarment i poc freqüent [entrometerse] ficar-se, entremetre's, immiscir-se.
  15. figuradament, familiarment i poc freqüent [ir] escapar-se, fer una escapada. Todos los años se encaja a Inglaterra, cada any s'escapa a Anglaterra.