encoger

    verb transitiu
  1. [estrechar] encongir. El agua caliente encoge la lana, l'aigua calenta encongeix la llana.
  2. [contraer] arronsar, encongir.
    3. verb intransitiu
  3. [tela] encongir-se pron. Esta ropa no encoge, aquesta roba no s'encongeix.
    4. verb pronominal
  4. [estrecharse] encongir-se.
  5. [contraerse] arronsar-se, encongir-se. Encogerse de hombros, arronsar-se d'espatlles.
  6. figuradament encongir-se. Se me encoge el corazón, se m'encongeix el cor.
  7. [apocarse] arronsar-se, encongir-se, acovardir-se.