enfrentar

    verb transitiu
  1. [un peligro, adversidades, etc] afrontar, enfrontar.
  2. [poner frente a frente] afrontar, enfrontar.
  3. [oponer] afrontar, enfrontar, acarar, encarar, oposar.
    4. verb intransitiu
  4. poc freqüent afrontar, confrontar, ésser davant per davant.
    5. verb pronominal
  5. enfrontar-se. Los dos ejércitos se enfrentaron, els dos exèrcits s'enfrontaren.
  6. esports enfrontar-se.
  7. encarar-se, afrontar tr, fer cara. Enfrentarse a las dificultades, encarar-se amb (o afrontar, o fer cara a) les dificultats.