estrellar2

    verb transitiu
  1. [romper] estavellar, esbardellar.
  2. [huevos] fer... ferrat. Estrellar dos huevos, fer dos ous ferrats.
  3. [constelar] constel·lar.
    4. verb pronominal
  4. [romperse] estavellar-se, esbardellar-se, escarxar-se.
  5. figuradament [fracasar] estavellar-se. Mis esfuerzos se estrellan contra la adversidad, els meus esforços s'estavellen contra l'adversitat.
  6. estrellarse con uno figuradament posar-se de punta amb algú.



    7. Vegeu també:
    estrellar1