extrañar

    verb transitiu
  1. [asombrar] estranyar. Esto me ha extrañado mucho, això m'ha estranyat molt.
  2. [sentir la novedad de algo] sentir-se estrany en. Extrañar la cama, sentir-se estrany en el llit.
  3. [echar de menos] enyorar, trobar a faltar.
  4. [desterrar] estranyar, exiliar, bandejar, desterrar, foragitar.
  5. americanisme [echar de menos, tener nostalgia] enyorar, sentir enyorança (o nostàlgia) de.
  6. no es de extrañar no és gens estrany. No es de extrañar que venga, no és gens estrany que vingui.
    7. verb intransitiu
  7. fer (o ésser) estrany. Extraña oírle cantar, fa (o és) estrany de sentir-lo cantar.
  8. [causar extrañeza] estranyar. A María le extrañó mucho que no vinieras a comer, a la Maria li va estranyar molt que no vinguessis a dinar.
    9. verb pronominal
  9. [maravillarse] estranyar-se. Me he extrañado mucho del resultado, m'he estranyat molt del resultat.
  10. [exiliarse] exiliar-se.
  11. poc freqüent [negarse] negar-se, refusar-se.