extremo
| -ma

    adjectiu
  1. extrem -a. Las provincias extremas del Imperio Romano, les províncies extremes de l'Imperi Romà. La extrema gravedad de la situación, l'extrema gravetat de la situació.
    2. masculí
  2. extrem. El extremo de la mesa, l'extrem de la taula.
  3. [situación extremada] extrem. Llegar al extremo de no poder dominar la situación, arribar a l'extrem de no poder dominar la situació.
  4. matemàtiques extrem.
  5. punt, aspecte. No queda por tocar ningún extremo, no queda cap punt per tocar.
  6. al extremo a l'extrem.
  7. de extremo a extremo d'extrem a extrem, de llarg a llarg, de cap a cap.
  8. en (o con) extremo en extrem.
  9. en último extremo si no hi ha altre remei.
  10. los extremos se tocan els extrems es toquen.
  11. pasar de un extremo a otro anar d'extrem a extrem, passar (o anar) d'un extrem a l'altre.
    12. masculí i femení
  12. [f extremo] esports extrem. Un extremo derecho, un extrem dret. Una extremo izquierda, una extrem esquerra.