[perjudicar]
fotre,
fúmer.
La lluvia nos ha fastidiado, la pluja ens ha fumut.
Me fastidiaste no avisándome aquel día, em vas fúmer no avisant-me aquell dia.
[causar asco o hastío]
fastiguejar,
enfastidir,
enfastijar.
[molestar]
fastiguejar,
empipar,
emprenyar,
fotre,
fúmer,
fer la llesca (o la murga, o la guitza, o la santíssima).
¡no fastidies!
no fotis!,
no fumis!
verbpronominal
fastiguejar-se,
enfastidir-se,
enfastijar-se.
Fastidiarse de todo, fastiguejar-se de tot.
fotre's,
fúmer-se.
Para que el otro pueda irse, tiene que fastidiarse él, perquè l'altre pugui anar-se'n, s'ha de fotre ell.