Vés al contingut
femení
-
força.
Tengo fuerza para aguantarlo, pero no para levantarlo, tinc força per a sostenir-lo, però no per a aixecar-lo.
-
figuradament
força.
Le falta fuerza de voluntad, li manca força de voluntat.
-
física
força.
-
plural
ciències militars
forces.
-
a (o en) fuerza de
a força de.
Lo ha conseguido a fuerza de trabajar, ho ha aconseguit a força de treballar.
-
a fuerza de manos
poc freqüent
a força de treball.
-
a la (o por) fuerza
[necesariamente]
per força.
Tiene que gustarte a la fuerza, ha d'agradar-te per força.
-
a la (o por) fuerza
[obligadamente]
per força,
si us plau per força.
Lo tienes que hacer a la fuerza, ho has de fer per força.
-
a la fuerza ahorcan
per força els pengen,
per força van a galeres.
-
a viva fuerza
[violentamente]
per força.
-
cobrar fuerzas
recobrar les forces.
-
de fuerza
[argumento, razón]
de pes,
de valor.
-
fuerza animal
força animal.
-
fuerza bruta
força bruta.
-
fuerza centrífuga
física
força centrífuga.
-
fuerza centrípeta
física
força centrípeta.
-
fuerza de sangre
força animal.
-
fuerza mayor
força major.
-
fuerza pública
força pública.
-
fuerzas armadas
ciències militars
forces armades.
-
fuerzas vivas
forces vives.
Las fuerzas vivas de la ciudad, les forces vives de la ciutat.
-
hacer fuerza
fer força.
-
írsele a alguien la fuerza por la boca
familiarment
gastar la pólvora en salves,
parlar molt i no fer res.
-
la fuerza de la costumbre
la força del costum.
-
sacar fuerzas de flaqueza
fer el cor fort.
-
ser fuerza
ésser forçós (o necessari),
caldre.