-
VERB MODEL
- [moverse hacia un lugar que no es aquí o ahí] anar. Ir a la ciudad, al cine, a casa, anar a ciutat, al cinema, a casa. Ir de un lado para otro, anar d'un lloc a l'altre.
- [ir a un lugar relacionado con uno de los dos interlocutores] venir. Iré a tu casa después de cenar, vindré a casa teva després de sopar. Algún día iré a verte, algun dia vindré a veure't.
- [sin indicar el término] anar-hi. Iremos en coche, hi anirem amb cotxe.
- [asistir] anar. No va nunca al colegio, no va mai a col·legi.
- [acción habitual] anar. Los lunes va a jugar al ajedrez, els dilluns va a jugar als escacs.
- [acudir a una llamada] venir. Ahora voy, ara vinc.
- [extenderse, abarcar] anar. El prado va del estanque al bosque, el prat va de l'estany al bosc.
- [marchar] anar, marxar. El negocio va mal, el negoci va malament.
- [funcionar] anar. Este reloj nunca va bien, aquest rellotge no va mai a l'hora. ¿Cómo va la vendimia?, com va la verema?
- poc freqüent [estar] anar. Ir cansado, anar cansat.
- [ir vestido] anar. Ir descalzo, arreglado, en pijama, anar descalç, mudat, en pijama.
- [ser de tal o tal manera] anar. Ahora va de veras, ara va de debò.
- [haber diferencia] anar [amb en]. De cuatro a diez van seis, de quatre a deu en van sis. Solo van cuatro, només n'hi van quatre.
- [apostar] anar. Van veinte euros a que pierde, van vint euros que perd.
- [entrar en juego] anar-hi. Voy con seis euros, hi vaig amb sis euros.
- [convenir] anar, escaure, convenir. Le irá bien descansar, li anirà bé de descansar.
- [sentar] anar, escaure. La falda gris le va muy bien, la faldilla grisa li va bé (o li escau). No le va hacer estos papeles, no li va, de fer aquests papers.
- [indicando continuidad de una acción] anar. Los pacientes van mejorando, els pacients van millorant.
- a eso voy és aquí on volia arribar.
- ahora voy [respondiendo a una llamada] ara vinc.
- ahora voy [acudiendo a otra parte] ara hi vaig.
- ¡allá va! [al lanzar algo] compte!, ep!
- ¡allá va! [incredulidad] vinga!, au!
- ¡allá va! [asombro] alça!
- a lo que iba com deia.
- ¿a mí (ti, etc) qué me (te, etc) va ni me (te, etc) viene? [desentenderse] què m'importa?
- ¿cómo te va (o le va a usted)? com va això?, com anem?
- dejarse ir deixar-se, deixar-se anar.
- ¡dónde va a parar! on vas (o va) a parar!, i ara! ¿Que esto es caro? ¡Dónde va a parar!, que això és car?, on vas a parar!
- el no va más el bo i millor, la flor i nata, la nata.
- en lo que va de mes (de año, de siglo) del començament de mes (d'any, de segle) ençà.
- ir a [seguido de infinitivo] [disponerse a] anar a. Íbamos a dormir cuando llegaron, anàvem a dormir que arribaren. Voy a comer ahora mismo, vaig a dinar ara mateix.
- ir a [seguido de infinitivo] [en una advertencia] [es tradueix conjugant l'infinitiu en futur]. Te vas a acordar, te'n recordaràs. Le voy a echar de menos, el trobaré a faltar.
- ir a [en futuro] atrevir-se pron, gosar, ésser capaç. ¿Irá a salir vestida así...?, serà capaç de sortir vestida tal com va?
- ir adelante [desenvolverse bien] sortir-se'n. ¿Y Javier? —Va adelante, i en Xavier? —Se'n surt prou bé.
- ir a lo suyo anar a la seva (o per les seves).
- ir a más [mejorar] anar (o tombar) per bé.
- ir a menos [empeorar] anar (o tombar) a mal, anar de mal en pitjor.
- ir a parar anar a parar (o espetegar). ¿Dónde habrá ido a parar el dedal?, on deu haver anat a parar el didal?
- ir a una anar tots alhora (o tots a l'una).
- ir bien [marchar bien] anar bé.
- ir bien [convenir] anar bé, escaure, convenir.
- ir bien [favorecer] afavorir.
- ir con [armonizar] fer amb, adir-se, lligar amb. Esta corbata no va con tu camisa, aquesta corbata no lliga amb la teva camisa.
- ir con [ser partidario] estar d'acord amb.
- ir con despectivament sortir amb. No le vayas con monsergas, no li surtis amb històries.
- ir con [referirse] fer, afectar. Esto no va con vosotros, això no fa amb vosaltres, això no us afecta.
- ir contra (o en contra de) anar contra (o en contra de).
- ir de [figurar] fer de. Ir de persona respetable, fer de persona respectable.
- ir de [ser] anar. Iba de mentirijillas, anava de per riure.
- ir de [excursión, paseo] anar de, fer. Ayer fueron de excursión, ahir van anar d'excursió.
- ir de acá para allá (o de aquí para allá) anar d'ací d'allà.
- ir de mal en peor anar de mal en pitjor, anar (o tombar) a mal.
- ir demasiado lejos [exagerar] exagerar.
- ir demasiado lejos [extremar las cosas] estirar (o tibar) massa la corda.
- ir detrás (o tras) anar darrere (o al darrere de).
- ir en [indicando el medio de locomoción] anar amb. Ir en tren, anar amb tren.
- ir en figuradament [jugarse] anar-hi. Me va la cabeza en esta partida, m'hi va el coll en aquesta partida.
- ir en [redundar] anar en, resultar en. Ir en perjuicio de uno mismo, anar en perjudici d'un mateix.
- ir en [depender] dependre, ésser qüestió de. Eso va en gustos, això és qüestió de gustos.
- ir en serio anar de debò.
- ir lejos figuradament anar (o arribar) lluny.
- ir mal anar malament.
- ir para largo anar llarg (o per llarg).
- ir por [marchar, pasar] anar per. Ir por un atajo, anar per una drecera.
- ir por [buscar, traer] anar a cercar. Ve por tus calcetines, ves a cercar els teus mitjons.
- ir por [haber llegado] ésser al. Todavía va por el principio, encara és al començament.
- ir por [aludir] dir per a. Y esto va por ti, i això, ho dic per a tu.
- ir por [brindar] brindar per. Va por usted, brindo per vós (o a la vostra salut).
- ir por [tender] tirar per a. Ir por la iglesia, tirar per a frare.
- ir por delante anar al davant, ésser el primer, ésser al primer lloc.
- ir que chuta rutllar, anar de meravella.
- ir sobre [alguien] seguir de prop.
- ir sobre [alguna cosa] anar darrere (o al darrere de).
- ir y venir anar i venir.
- ir y sense més ni més. Y entonces fue y se echó a llorar, i aleshores, sense més ni més, es posà a plorar.
- no irás (o irá, etc) a pretendre, gosar, atrevir-se a. No irás a comértelo con los dedos..., no pretendràs menjar-t'ho amb els dits...
- no irás (o irá, etc) a decir que... no pretendràs dir-me que...
- no ir ni venir nada tant donar-se'n, tant donar-se'n blanc com negre, tant fer-se'n, tant fer naps com cols. A mí ni me va ni me viene nada en eso, a mi, tant se me'n dona blanc com negre, de tot això.
- no me va no em fa el pes.
- no vaya a (o no vaya a ser que) no fos cas que.
- que si fue que si vino que si naps que si cols, que si són verdes, que si són madures.
- ¡qué va! i ca!, i ara!
- ¡qué voy (o vas, etc) a...! com puc (o pots, etc)...! ¡Qué va a saber él lo que pasó!, com pot saber ell el que va passar!
- ¿quién va? qui és?
- si a eso fuésemos... (o si a eso vamos...) arribats (o arribades les coses) en aquest punt....
- sin ir más lejos sense anar gaire lluny.
- si por... va, ... si es tracta de..., ... Si por astucia va, no hay nadie mejor que ella, si es tracta d'astúcia, no hi ha ningú millor que ella.
- vamos... familiarment [para expresar desacuerdo o protesta] au, home..., home..., apa...
- vamos... familiarment [expresión consecutiva o correctiva] bé. Mañana es la reunión; vamos, eso creo, demà hi ha la reunió; bé, això crec.
- ¡vamos! familiarment [para dar ánimo] vinga!
- ¡vamos, anda! apa!, apa, noi (o apa, noia)!
- ¡vamos despacio! anem a pams!
- ¡vamos, rico! despectivament apa, nen!
- ¡vaya! [disgusto, desilusión, protesta] ostres!, vaja!, bé vaja! ¡Vaya, he perdido el reloj!, ostres, he perdut el rellotge!
- ¡vaya! [censura] quin -a. Vaya un amigo que tienes, quin amic que tens.
- ¡vaya! [sorpresa] ves per on!, alça! ¡Vaya, hombre!, ¿ya está de vuelta?, ves per on!, ja està de tornada?
- ¡vaya! [compasión, simpatía] ostres!, vaja!, noi -a! ¡Vaya, qué mala suerte tienes!, ostres, quina mala sort que tens!
- ¡vaya! [énfasis] quin -a! ¡Vaya frío!, quin fred! ¡Vaya siestas que se pega!, quines migdiades que fa!
- ¡vaya con...! carall de...! ¡Vaya con el niño!, carall de nen!
- vaya lo uno por lo otro una cosa va per l'altra. verb pronominal
- ¡voy! [hacia allá] hi vaig!
- ¡voy! [hacia aquí] vinc!
- ¡voy! [en el juego] vaig!
- voy enseguida (o volando) vinc de seguida, vinc corrents. verb intransitiu
- y vas (o vais, etc) que chutas (o chutáis, etc) passa que t'he vist, tenir-ne prou i massa, i encara gràcies. Toma los cinco euros, y vas que chutas, pren els cinc euros, i en tens prou i massa (o i passa que t'he vist, o i encara gràcies). verb pronominal
- [marcharse] anar-se'n. No te vayas todavía, no te'n vagis encara. ¡Vámonos!, anem-nos-en!
- [ir] anar intr. Se han ido de paseo, han anat a passeig.
- [inminencia] estar per anar-se'n, haver d'anar-se'n. Se va al extranjero, està per anar-se'n a l'estranger.
- anar-se'n. ¡Vete al diablo!, ves-te'n al diable!
- [escaparse un líquido, un gas, etc] anar-se'n, escolar-se.
- [correrse, deslizarse] anar-se'n, esmunyir-se, escórrer-se, lliscar intr. Se me fue de entre las manos, se m'esmunyí d'entre les mans.
- figuradament [consumirse, gastarse] anar-se'n.
- figuradament [morirse] anar-se'n.
- figuradament [desaparecer] anar-se'n, marxar intr. ¿Se te ha ido el dolor de cabeza?, se te n'ha anat el mal de cap?
- figuradament [borrarse] escapar-se. Se le fue de la memoria, se li escapà de la memòria.
- figuradament [escaparse] escapar intr. Se le fue un suspiro de alivio, li escapà un sospir d'alleujament.
- figuradament i familiarment [no retener las necesidades] fer-s'ho a sobre.
- irse abajo [hundirse] anar-se'n a terra, enfonsar-se, ensorrar-se, esfondrar-se. El techo se fue abajo, el sostre s'ensorrà.
- irse abajo figuradament [frustrarse] enfonsar-se, ensorrar-se. Todos sus planes se han ido abajo, tots els seus plans s'han enfonsat.
- irse de la lengua figuradament anar-se'n de la llengua (o de la boca).
- irse de la mano (o de las manos, o irse la mano) figuradament tenir la mà llarga, deixar anar la mà.
- vete a saber ves a saber (o aneu a saber).
verb intransitiu