lengua

    femení
  1. anatomia llengua.
  2. [idioma] llengua. La lengua inglesa, la llengua anglesa.
  3. [badajo] batall m.
  4. [de la balanza] llengüeta, agulla.
  5. [de encuadernador] llengüeta.
  6. [de tierra, de fuego, etc] llengua.
  7. [manera de hablar] llengua, parlar m. Con esa lengua no hay quien le entienda, amb aquesta llengua no hi ha qui l'entengui.
  8. andar en lenguas figuradament i familiarment anar a llengües de la gent (o de tothom, o de tot el poble, etc).
  9. atar la lengua figuradament i familiarment [hacer callar] cloure la boca.
  10. buscar la lengua figuradament i familiarment [provocar] buscar les pessigolles.
  11. calentársele a uno la lengua figuradament i familiarment parlar pels descosits.
  12. calentársele a uno la lengua figuradament i familiarment acalorar-se.
  13. con la lengua afuera (o fuera) amb un pam de llengua.
  14. darle a la lengua xerrar pels descosits, agafar la verba.
  15. de lengua en lengua de boca en boca.
  16. destrabar la lengua figuradament i familiarment deslligar la llengua.
  17. echar la lengua figuradament i familiarment [estar muy cansado] treure un pam de llengua.
  18. hacerse lenguas figuradament i familiarment [alabar] fer bocades.
  19. írsele la lengua (o irse de la lengua) figuradament i familiarment anar-se'n de la llengua (o de la boca).
  20. largo de lengua figuradament i familiarment llarg de llengua, llenguallarg, llengut, que té molta llengua (o la llengua llarga).
  21. lengua afilada figuradament i familiarment [mala lengua] mala llengua, llengua d'escorpí (o de serp, o de ganivet, o verinosa, o esmolada).
  22. lengua canina botànica [cinoglosa] llengua de ca, cinoglossa, besneula.
  23. lengua cerval (o cervina, o de ciervo) botànica [Phyllifis scolopendrium] llengua de cérvol.
  24. lengua de buey botànica [Anchusa azurea] buglossa, llengua de bou.
  25. lengua de escorpión figuradament i familiarment mala llengua, llengua d'escorpí (o verinosa, o viperina, etc).
  26. lengua de estropajo (o estropajosa) figuradament i familiarment mastegaparaules.
  27. lengua de oc occità, llengua d'oc.
  28. lengua de oil llengua d'oïl.
  29. lengua de perro botànica [lengua canina] llengua de ca, cinoglossa, besneula.
  30. lengua de serpiente (o de sierpe) figuradament i familiarment [lengua de víbora] llengua de serp (o d'escorpí, o verinosa, o viperina, o esmolada).
  31. lengua de trapo figuradament i familiarment mastegaparaules.
  32. lengua de víbora (o viperina) figuradament i familiarment llengua d'escorpí (o viperina, o de serp, o verinosa).
  33. lengua larga figuradament i familiarment llengua llarga, molta llengua.
  34. lengua materna llengua materna.
  35. lengua muerta, viva llengua morta, viva.
  36. ligero de lengua figuradament i familiarment [descarado, maldiciente] llarg de llengua, llenguallarg, llengut.
  37. ligero de lengua figuradament i familiarment [boquirro] bocafluix, fluix de llengua, bocamoll.
  38. llevar la lengua fuera figuradament i familiarment treure un pam de llengua.
  39. mala lengua figuradament i familiarment mala llengua.
  40. malas lenguas figuradament i familiarment [gente maldiciente] males llengües.
  41. morderse la lengua figuradament i familiarment mossegar-se la llengua (o els llavis).
  42. no morderse la lengua figuradament i familiarment no tenir pèls a la llengua.
  43. pegársele a uno la lengua figuradament i familiarment fer-se a algú un nus a la gola.
  44. sacar la lengua figuradament i familiarment treure un pam de llengua.
  45. sacar la lengua figuradament i familiarment [burlarse, no hacer caso] treure la llengua, fer llengotes.
  46. tener la lengua gorda figuradament i familiarment [estar borracho] tenir un gat (o estar gat), anar calent de cap (o d'orelles).
  47. tener mala lengua figuradament i familiarment tenir molta llengua, tenir la llengua llarga, ésser llarg de llengua.
  48. tener mucha lengua figuradament i familiarment [ser muy hablador] haver menjat llengua.
  49. tirar de la lengua figuradament i familiarment estirar la llengua.
  50. tomar lengua (o lenguas) figuradament i familiarment història [informarse] posar-se al corrent.
  51. trabársele la lengua figuradament i familiarment entortolligar-se-li la llengua.
  52. traer en lenguas figuradament i familiarment fer anar a llengües de la gent (o de tothom).
  53. venírsele a la lengua figuradament i familiarment venir-li a la boca.