Vés al contingut
verb transitiu
-
aixecar,
alçar.
Las olas levantaban el barco, les onades aixecaven el vaixell.
-
[poner de pie]
aixecar.
Lo levantamos de la cama entre los dos, el vam aixecar del llit entre tots dos.
-
[poner derecha una cosa]
dreçar,
redreçar.
Levantar una estaca, dreçar una estaca.
-
[mover hacia arriba]
aixecar.
-
[los ojos, la mirada, etc]
alçar.
-
[erigir]
erigir,
alçar.
Levantar una estatua a los héroes, erigir una estàtua als herois.
-
[separar, despegar]
desenganxar,
separar.
Levantar los sellos, desenganxar els segells.
-
[quitar]
llevar,
treure.
Levantar un vendaje, llevar un embenat.
-
[intensificar]
alçar,
aixecar.
Levantar la voz, alçar la veu.
-
[la caza]
alçar,
aixecar.
-
jocs d'entreteniment [cortar]
escapçar.
-
[desmontar]
aixecar,
alçar.
Levantar el sitio de una ciudad, aixecar el setge d'una ciutat.
-
[suspender]
aixecar.
Levantar un castigo, aixecar un càstig.
-
[un chichón, una ampolla]
fer.
-
[causar]
aixecar.
Aquel discurso levantó protestas, aquell discurs aixecà protestes.
-
poc freqüent [reclutar]
reclutar,
allistar.
-
[sublevar]
revoltar,
sollevar,
insurreccionar.
-
[un caballo]
fer galopar.
-
fer alzinar,
fer posar dret.
-
jocs d'entreteniment [cargar]
matar.
verb pronominal
-
aixecar-se.
Levantarse polvo, aixecar-se pols.
-
[ponerse de pie]
aixecar-se.
Cayó y ya no pudo levantarse, va caure i ja no es va poder aixecar.
-
[de la cama]
llevar-se,
aixecar-se,
alçar-se.
Levantarse a las seis de la mañana, llevar-se a les sis del matí.
-
[elevarse, erguirse]
dreçar-se,
alçar-se.
Ante nosotros se levantaba la Giralda, davant nostre es dreçava la Giralda.
-
[sublevarse]
aixecar-se,
alçar-se,
revoltar-se,
sollevar-se.
El pueblo se levantó contra el invasor, el poble s'aixecà contra l'invasor.
-
levantarse con
poc freqüent
quedar-se,
afanar.
Levantarse con los fondos de la caja, quedar-se els fons de la caixa.