Vés al contingut
verb intransitiu
-
arribar.
Llegué a París el martes, vaig arribar a París dimarts.
-
[en el tiempo]
arribar.
Ha llegado el momento de manifestarse, ha (o és) arribat el moment de manifestar-se.
-
[durar]
arribar.
Las provisiones no llegarán al verano, les provisions no arribaran a l'estiu.
-
[llegar a ser]
esdevenir,
arribar a ésser.
Llegar a presidente de la república, esdevenir president de la república.
-
[medir]
arribar.
La cinta no llegaba a tres metros, la cinta no arribava a tres metres.
-
[ascender]
arribar.
El agua llegó al tercer escalón, l'aigua va arribar al tercer esglaó.
-
[ocurrir, producirse]
arribar.
Llegó el buen tiempo, va arribar el bon temps.
-
[alcanzar]
arribar.
Acércamelo, que no llego, acosta-m'ho que no hi arribo.
-
[ser suficiente]
arribar,
bastar,
ésser suficient.
La comida no llega para todo el mundo, el menjar no arriba per a tothom.
-
[abarcar]
arribar.
Sus posibilidades no llegan a tanto, les seves possibilitats no arriben a tant.
-
[ir]
anar.
La cuerda llega de un balcón al otro, la corda va de l'un balcó a l'altre.
-
¡hasta ahí podíamos llegar!
ja n'hi ha prou d'aquest color!
-
llegar a
arribar a.
Todavía no hemos llegado a la mitad de la asignatura, encara no hem arribat a la meitat de l'assignatura.
-
llegar a más
[socialmente]
anar lluny (o endavant),
pujar.
-
llegar y besar el santo
arribar i moldre.
-
no llegar a más
poc freqüent [ser el colmo]
no arribar més lluny.
¡No podíamos llegar a más!, no podíem arribar més lluny!
-
no llegarle a la suela del zapato
no arribar-li a la sola de la sabata.
verb transitiu
-
[juntar]
aplegar,
arreplegar.
-
[arrimar]
atansar,
arrambar.
verb pronominal
-
arribar-se,
anar intr.
Me llegaré allí de un salto y se lo diré, m'hi arribaré d'un salt i li ho diré.