menear

    verb transitiu
  1. remenar, bellugar, moure, manejar, fer anar. Menear la cola, remenar la cua.
  2. figuradament i poc freqüent [un negocio] menar.
  3. peor es meneallo figuradament i familiarment més val no remenar-ho, deixem-ho córrer.
  4. verb pronominal
  5. [moverse] bellugar-se, agitar-se.
  6. familiarment [apresurarse] afanyar-se, apressar-se. ¡Menéate, que vamos a llegar tarde!, afanya't, que arribarem tard!
  7. de no te menees (o de los de no te menees) que déu-n'hi-do, de consideració, dels grossos. Le van a dar un disgusto de los de no te menees, li donaran un disgust que déu-n'hi-do.