pero2

    conjunció
  1. però, emperò, mes. Vendría pero no puedo, vindria però no puc. La casa es pequeña pero cómoda, la casa és petita però còmoda. Te lo daré pero no se lo digas a nadie, t'ho donaré però no ho diguis a ningú.
  2. [expletivo] però. ¿Pero qué haces aquí parado?, però què fas aquí aturat?
    3. masculí
  3. [defecto] defecte. Es una obra sin peros, és una obra sense defectes.
  4. [reparo] però, tap. Encuentra peros en todo, en tot troba peròs.
  5. no hay pero que valga no hi valen peròs.
  6. poner peros posar peròs.



    7. Vegeu també:
    pero1