[extremo]
punta.
La punta de la lengua, la punta de la llengua.
[saliente, pico]
punta.
El sombrero de cuatro puntas, el capell de quatre puntes.
[asta del toro]
banya.
geografia
punta,
punta de terra.
[sabor agrio del vino]
punt m (o punta) d'agre.
[colilla]
punta de cigar (o de cigarret),
burilla,
llosca.
[clavo]
clau m,
punta d'enllatar.
figuradament
punta.
Tener una punta de salado, tenir una punta de salat.
heràldica
punta.
[de ganado]
ramat m.
[en aposición]
punta.
Horas punta, hores punta.
pluralpoc freqüent [encaje]
puntes.
acabar en puntafiguradament i familiarment
acabar en sec.
a punta de lanzafiguradament i familiarment [severamente]
a punta d'espasa.
a punta de palafamiliarment
a palades,
a dojo.
de punta a punta
de cap a cap.
de punta en blancofiguradament i familiarment
de vint-i-un botó.
estar de puntafiguradament i familiarment [enemistado]
estar de punta.
estar hasta la punta de los pelosfiguradament i familiarment [harto]
estar-ne fins al capdamunt,
tenir-ne el buc (o el sac, o el pap) ple.
ponerse de puntafiguradament i familiarment [enemistarse]
posar-se de punta,
renyir,
enemistar-se.
punta de cabeza plana
clau (o punta) de cabota plana.
punta de diamantetecnologia
punta de diamant.
punta de Parístecnologia [alfiler de París]
tatxa.
punta secaart
punta seca.
sacar punta a
[un lápiz]
fer punta.
sacar punta afiguradament [interpretar mal]
tergiversar,
falsejar,
deformar.
Siempre le sacáis punta a todo lo que digo, sempre deformeu tot el que dic.
sacar punta afiguradament [sacar provecho]
treure el suc,
esprémer.
A este tema ya le has sacado bastante punta, d'aquest tema ja n'has tret prou suc (o aquest tema ja l'has espremut prou).
tener en la punta de la lenguafiguradament i familiarment
tenir a la punta de la llengua.
terminar en puntafiguradament i familiarment [acabar en punta]
acabar en sec.